Page 2 - La Farga 155
P. 2

L'infinit



                    Voldria  pujar fins als núvols                  Entrar la  llarga  distància
                    a  prop dc  l'cspai  infinit,                   pobre  espai... t'han  invadit!
                    i  no sentir els  planyívols                    a  la creació  no donen  importància
                    dc  l'estel  que  hagin ferit.                  i  Ics disbauxes es veuen de tamany  petit.

                    1  d'allà  amunt....                            Però si  mirem els estel
                    veure  la terra,                                amb  repòs cl firmament
                    el  seu  color mós  bonic....                   tó  la  puresa del vellut satinat
                    verda,  blava o emmorenida,                     i d'una  pau jaccnt.
                    tots els colors!
                    menys cl trist.                                 Però  hi  ha un  metall
                                                                    dc ccrta embranzida
                    Sentir  música  celestial                       que  llampega  amb  mil trossos esparcits..
                    amb afanys de concòrdia,
                    com si  no existís el  mal                      A quin  lloc tindran  recollida?
                    i  la  balada fos de glòria.                    mar o terra?
                                                                    o en els llims de  l’infinit.
                    Però tinc  por de veure
                    la  terra feta una gorga fosca!...              Vet aquí la  meva queixa,
                    amb  llot enganxandís,                          pertorbant  la  creació,
                    que a  la seva vorera                           si  la  natura  mateixa
                    no s'hi  pugui asseure                          quan se sent dolida
                    per un sentiment rndeeís.                       ella sola er*s fa remor.


                                                                                         Anna  Bonal






                                                                    Respectem  les Deveses



                                                              Abocaments  de  deixalles,  com  el  de  la  foto,
                                                           desgraciadament n'hi  ha uns quants a  Les Deveses.
                                                           Quan  hi  anem  a  passejar  sovint  trobem  llaunes,
                                                           bossesi altresdeixallesenmoltsindrets. Nohi podríem
                                                           fer res cadascú de nosaltres per respectar-la i protegir­
                                                           ia? De la mateixa manera que TOTS tenim el dret de
                                                           gaudir-ne,  no  és  també  responsabilitat  de  TOTS
                                                           respectar-la?  Només  ens  cal  ser  una  mica  més
                                                           conscients i responsables.
                                                                                            Xavier M argenat



                            LA FARGA





             SALT/2

             D E
             REVISTA                      •-        ••  T                V    -  =   -
   1   2   3   4   5   6   7