Page 7 - La Farga 142
P. 7

EL COLOR  DELS  DIES





               Cançó de l'amor subtil                           La veu de la consciència
      Ais dilectes Eva i Josep  Maria com a penyora de
                    bons auguris (7-9-92)
                                                              Sento una veu allunyada
                                                              que s'endinsa en el meu ser,
                                                              guaito i miro a la meva guarda
      L'amor és tan subtil,                                   i em veig sol amb tot un desert.
      passa tan lleu, tan fi!
      Ningú no sap quan passa,                                Què vols paraula amagada...
      si és l'humit serení                                    no em dius el que he de fer?,
      o l'airet que es desglaça.                              desfeta la immensa esplanada
                                                              sols veig fum, ferralla i acer.
      L'amor és tan genial,
      tan trencadís, tan blau!                                Hi ha a la meva mà un daga
      Seda i setí a l'ala                                     tenyida de vermell granatós,
      passa rasant el frau,                                   la camisa de suor empapada
      s'eleva i no s'acala.                                   i els meus ulls,  llagrimosos de plors.


      L'amor és tan humil,                                    No sé a quin lloc l'he clavada
      tan mansuet, tan ténue!                                 i no veig, si algú he ferit,
      La persona que el veu                                   sóc envoltat de terra cremada
      preguntará, ingenua,                                    i de lluny ve la veu de l'esperit.
      si és que l'ha vist o ho creu.
                                                              Consciénca malaltissa que sura
      L'amor és tan incert!                                   ofuscada entre el bé i el mal,
      Vola molt alt. No hi lluca.                             cercant la sortida segura
      Sol venir una vegada,                                   si la veu em dóna cabal.
      ull-cluc, suau... Si us truca,
      feu-li eterna Testada.                                  Amb afanys cerca la mà amiga
                                                              que dissipi el meu temor...
                                                              pot ser que l'au de rapinya
                                                              em robi l'última hora d'amor?

                                                              Per què sento la consciència ferida?
                                                              no vull ser un covard...
                                                              sóc nat d'una carn sensitiva
                                                              i tinc el dubte... si he defraudat.

                                                                                                  Anna Bonal















                                                                                                                  /7
                                                                                                                  LA R G A


                                                                                                                  A  L
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12