Page 2 - La Farga 142
P. 2

ESPIGOLANT





                                                                                 El problema de la "ñ"
                                                           AOuí- ¿r/JV|<73
         Les administracions públiques del país  han optat pel paper reciclat, que té una mitiana de vida molt limitada-----------------  Tots sabem que la lletra "ñ" és
         Els arxivers alerten del perill que suposa per                         una  form a  típica  española.
         a la memòria històrica el paper ‘ecològic’                             Generalment en altres idiomes, per
                                                                                escriure aquest signe se sol recórrer
         L’ús indiscriminat d’aquest material fa difícil la conservació de documents cabdals  a  dues  lletres,  com  és  el  cas  del
         El col·lectiu d’arxivers ha donat el crit d’alerta: l’afany  gona meitat del segle XX. Ets arxivers encara van més   català, el francès o l'italià,
         ecològic de  les  Administracions ha estès la  utilització  Uunv i demanen que els documents públics essencials es   Per això, els ordinadors que es
         del naper reciclat, amb una expectativa mitiana de vida  facin en paper permanent, amb una durada garantida
         de sols 30 anys. Aquest lloable interès per la natura pot  de 300 anys. L'alternativa dels nous suports tecnològg    fan  a  altres  països  no  porten
         fer perillar el 90% deia documentació escrita de la se-  tampoc no sembla que sigui la solució.------------------
                                                                                incorporada la lletra *Ñ*.
                                                                                    Aquívé el problema. A l'hora de
                         Mitjana de vida dels diferents tipus de paper
                                                                                 dem anar  subvencions  a  la
                                                                                 Comunitat Europea, els ordinadors
                                                                                 de Brussel·les no capten el noms i
                                                                                 congoms amb "ñ".
                                                                                    Així  ens  hem  assabentat  que
                                                                                 pagesos andalusos trigaran a rebre
                                                                                 una  subvenció  de  la  Comunitat
                                                                                 Europea,  total  perquè  es  diuen
                                                                                 Peña,  Ocaña,  o  Ibañez,  i  perquè
                                                                                 són d'España i no d'Espana.
                                                                                    I és que la técnica i la informática
                                                                                 avancen  una  barbaritat,  però  de
                                                                                 vegades  quan  fan  errors,  aquests
                                                                                 són de ca l'ample.
                         Paper reciclat sí,
                                                                                   Denuncien que pagesos
                    però per a segons què                                          amb la «ñ» en el cognom
                                                                                   no cobren qjuts de la CE

           Això  de  fer  servir  paper    esborrat i difuminat.                   ¦  B russel·les.—  La  Comissió
                                                                                   Europea  va  rebutjar  ahir  que  els
        reciclat s'ha posat de moda, com      Evitem  tallar  arbres  en  va,      seus ordinadors siguin la causa del
        moltes altres coses ecologistes.   però no siguem rucs. Si hem de          fet  que  més  de  cent  pagesos  de
                                                                                   la  província  de  Jaén  s’hagin  que­
           El que passa és que el paper    fer unes  memòries que volem            dat  sense  subvenció  comunitària
        reciclat té una durada escassa, i   que durin (com els pergamins
        convé fer-lo servir per a treballs   m edievals  que  han  arribat            El bisbe Torras i
        que no s'han de guardar massa      intactes als nostres dies), doncs          Bages, ara es diu
        temps. Sinó, us trobareu que en    feu-ho  en  paper  permanent.               Torres Ibáñez
        2,  5 o  10 anys, el que deien els   Tindreu la garantia que, al cap
        faxs  o  les  fotocòpies  ara  ja  no   de  300  anys,  encara  es  podrà
                                                                                    Ja ho veieu,  el nom del nostre
        diuen  res  de  res  perquè  s'ha  llegir amb nitidesa.
                                                                                 il.lustre bisbe català, Torrasi Bages,
                                                                                 el bisbe que va escriure el llibre "La
                                                                                 Tradició Catalana", i que va dir que
                              Fe d'errades                                       Catalunya serà cristiana o no serà,
                                                                                 ara també li ha tocat el rebre i l'han
                                                                                 confós amb un tal Ibáñez.  Segons
        En el tema central que vàrem presentar amb el nom de: SALT, 8 en         l'anunci, ja no es diu Torras i Bages
                                                                                 sinó Torres Ibañez. Resulta que en
         1, hi havien dos errors, que lògicament s'entenen ja que és duplicitat
                                                                                 aquest món n'hi ha de savis!
        de nom de carrer, però que amb tot cal rectificar:
                                                                                                      Primera-mà.
        p. 13:  Nom del barri: La F arga/E l P asseig.
                                                                                     ii  iijl  ni i il i Imf  lli  l  inn m7 -Ir -j|i|-rm-i
        O: diu Enric Granados i el carrer correcte és Ausias March,
                                                                                    v^Smbterrassa a 30 m. platja.® .21  01'23>v
        p.  18:  Nom del barri: San t C ugat/ La M açana.                          f   «Salt,  local comercial de 35 m2. C/Torres  )
                                                                                   V  lbañez.S.24
        O: diu passeig P. Catalans i el nom correcte és passeig Marquès de         >»«Sgnl  Pere Pescador. I nrf|| rnm nnilfíínr
                                                                                     molTRimMU.  I  lllill.tt.// U1  BO.
        Camps.
   1   2   3   4   5   6   7