Page 6 - La Farga 332

Entrevista a Jordi Valentí

ba. I ara, amb la pandèmia, molta gent ha perdut la
feina i això vol dir que poden perdre la regularització,
el permís de treball i residència; és el que es diu irre-
gularitat sobrevinguda. I recuperar-la costa gairebé el
mateix procés, és com tornar a començar, és un peix
que es mossega la cua. Ara, a més, la majoria dels
tràmits són telemàtics, i això suposa un altre greuge
per persones amb poca preparació per fer-ho, sense
Internet a casa, havent de pagar preus sovint abusius
als locutoris per fer-los. Tràmits feixucs, lents, que no
funcionen, sol·licituds d’arrelament sense resposta des
del juny... Les persones en situació irregular han de fer
autèntics equilibris en aquesta escalada de dificultats.

-Amb tot això que expliques és perfectament lògic
que molta assistència la féu a gent en situació irre- -Totes aquestes situacions tan complexes i dramà-
gular. Però segur que us heu trobat amb l’argument tiques les ha de resoldre el voluntariat? No hi hau-
racista que només ajudeu gent d’origen estranger. ria de fer més l’administració?
Com s’ha de combatre aquest discurs? -Que l’administració cobrís tota la tasca social és una
-Nosaltres atenem persones. A partir d’aquí tothom pot fita a esperar, i és la tendència, a que en té tota la res-
dir el que vulgui, nosaltres atenem persones amb ne- ponsabilitat. L’administració actualment està fent mol-
cessitats, i que està claríssim que les tenen, siguin d’on ta més acció social que no es feia anys. Per mi, però,
siguin, vinguin d’on vinguin. En aquesta línia, també ens aquest sistema mixt té com aspecte positiu que les
arriben a vegades fotografies d’aliments que algú ha entitats tenen més agilitat, més llibertat, més capacitat
llençat. En una ocasió, jo mateix vaig tenir a les mans d’innovació, poden proposar, especialitzar-se; permet
una capsa que es va trobar al costat d’un contenidor altres maneres de fer una acció social global més dinà-
i puc dir que eren aliments caducats de feia molt de mica. En realitat, bona part del pressupost d’aquestes
temps, productes que no havien sortit del CDA. Vés a entitats també ve cobert per subvencions de l’adminis-
saber per quines circumstàncies allò es va llençar... No tració (entre un 30 i un 65%, i la resta de donacions i
podem jutjar. Però no és l’habitual. A qui es preocupa per campanyes per recaptar fons).
això li preguntaria: si es donen al voltant de 1000 quilos
de menjar a la setmana, 15 quilos perduts com a màxim -Per recaptar fons també organitzeu diversos ac-
en un any són significatius? És com els comentaris que tes. Aquest any ha estat complicat...
critiquen algú que rep una prestació si se l’ha vist fent -Sí, cada any organitzem algunes activitats com és el
una petita consumició en un bar. Realment això és el festival de dansa Dansem, en aquest cas compartit
que ens preocupa? És que volem als pobres de solemni- amb Càritas Girona. Aquest any, que va ser l’onzena
tat? Això remet al concepte de caritat vertical, desfasat, edició, a Salt el vam poder fer poques setmanes abans
al que s’ha de tendir és a la solidaritat horitzontal, tots del confinament, però a Girona ja no es va poder ce-
som una comunitat, tots som iguals, tots som persones i lebrar. Tampoc es va poder celebrar el concert de la
tenim els mateixos drets, sense distinció. Coral Rossinyol o el del grup Xamfaina, ni la Caminada
per les hortes i Deveses de Salt que van haver de sus-
pendre també per la covid. Un dels projectes que ens
agrada molt és les Veus de Salt, també organitzat a
tres bandes, pel Consorci de Normalització Lingüística,
l’Escola d’Adults i Càritas. Aquest any malauradament
també s’haurà de fer telemàticament. Com diu l’Anna
Burrassó, la directora, és dels únics actes a Salt en què
al públic veus realment varietat de gent.

-Teniu molta feina!
-Sí, s’ha d’estar jubilat! És molta feina, però la faig molt
a gust. Per una banda perquè l’equip és molt bo: el
voluntariat, gent amb moltes ganes i molta disponibili-
tat; les tècniques, molt professionals; i una junta amb
molta dedicació. I sobretot perquè, tot i que jo no estic a
primera línia, tinc contacte amb algunes famílies i veus
tant d’agraïment, gent tan maca, que això emociona.
Agnès Cabezas Horno

6