Page 6 - La Farga 332
P. 6

Entrevista a Jordi Valentí



          ba.  I  ara,  amb  la  pandèmia,  molta  gent  ha  perdut  la
          feina i això vol dir que poden perdre la regularització,
          el permís de treball i residència; és el que es diu irre-
          gularitat sobrevinguda. I recuperar-la costa gairebé el
          mateix procés, és com tornar a començar, és un peix
          que  es  mossega  la  cua. Ara,  a  més,  la  majoria  dels
          tràmits són telemàtics, i això suposa un altre greuge
          per persones amb poca preparació per fer-ho, sense
          Internet a casa, havent de pagar preus sovint abusius
          als locutoris per fer-los. Tràmits feixucs, lents, que no
          funcionen, sol·licituds d’arrelament sense resposta des
          del juny... Les persones en situació irregular han de fer
          autèntics equilibris en aquesta escalada de dificultats.

          -Amb tot això que expliques és perfectament lògic
          que molta assistència la féu a gent en situació irre-  -Totes aquestes situacions tan complexes i dramà-
          gular. Però segur que us heu trobat amb l’argument   tiques les ha de resoldre el voluntariat? No hi hau-
          racista que només ajudeu gent d’origen estranger.   ria de fer més l’administració?
          Com s’ha de combatre aquest discurs?              -Que l’administració cobrís tota la tasca social és una
          -Nosaltres atenem persones. A partir d’aquí tothom pot   fita a esperar, i és la tendència, a que en té tota la res-
          dir el que vulgui, nosaltres atenem persones amb ne-  ponsabilitat. L’administració actualment està fent mol-
          cessitats, i que està claríssim que les tenen, siguin d’on   ta més acció social que no es feia anys. Per mi, però,
          siguin, vinguin d’on vinguin. En aquesta línia, també ens   aquest sistema mixt  té com aspecte positiu que les
          arriben  a  vegades  fotografies  d’aliments  que  algú  ha   entitats tenen més agilitat, més llibertat, més capacitat
          llençat. En una ocasió, jo mateix vaig tenir a les mans   d’innovació, poden proposar, especialitzar-se; permet
          una  capsa  que  es  va  trobar  al  costat  d’un  contenidor   altres maneres de fer una acció social global més dinà-
          i puc dir que eren aliments caducats de feia molt de   mica. En realitat, bona part del pressupost d’aquestes
          temps, productes que no havien sortit del CDA. Vés a   entitats també ve cobert per subvencions de l’adminis-
          saber per quines circumstàncies allò es va llençar... No   tració (entre un 30 i un 65%, i la resta de donacions i
          podem jutjar. Però no és l’habitual. A qui es preocupa per   campanyes per recaptar fons).
          això li preguntaria: si es donen al voltant de 1000 quilos
          de menjar a la setmana, 15 quilos perduts com a màxim   -Per recaptar fons  també organitzeu  diversos ac-
          en un any són significatius? És com els comentaris que   tes. Aquest any ha estat complicat...
          critiquen algú que rep una prestació si se l’ha vist fent   -Sí, cada any organitzem algunes activitats com és el
          una petita consumició en un bar. Realment això és el   festival de dansa Dansem, en aquest cas  compartit
          que ens preocupa? És que volem als pobres de solemni-  amb Càritas Girona. Aquest any, que va ser l’onzena
          tat? Això remet al concepte de caritat vertical, desfasat,   edició, a Salt el vam poder fer poques setmanes abans
          al que s’ha de tendir és a la solidaritat horitzontal, tots   del confinament, però a Girona ja no es va poder ce-
          som una comunitat, tots som iguals, tots som persones i   lebrar. Tampoc es va poder celebrar el concert de la
          tenim els mateixos drets, sense distinció.        Coral Rossinyol o el del grup Xamfaina, ni la Caminada
                                                            per les hortes i Deveses de Salt que van haver de sus-
                                                            pendre també per la covid. Un dels projectes que ens
                                                            agrada molt és les Veus de Salt, també organitzat a
                                                            tres bandes, pel Consorci de Normalització Lingüística,
                                                            l’Escola d’Adults i Càritas. Aquest any malauradament
                                                            també s’haurà de fer telemàticament. Com diu l’Anna
                                                            Burrassó, la directora, és dels únics actes a Salt en què
                                                            al públic veus realment varietat de gent.

                                                            -Teniu molta feina!
                                                            -Sí, s’ha d’estar jubilat! És molta feina, però la faig molt
                                                            a gust.  Per una banda perquè l’equip  és molt bo: el
                                                            voluntariat, gent amb moltes ganes i molta disponibili-
                                                            tat; les tècniques, molt professionals; i una junta amb
                                                            molta dedicació. I sobretot perquè, tot i que jo no estic a
                                                            primera línia, tinc contacte amb algunes famílies i veus
                                                            tant d’agraïment, gent tan maca, que això emociona.
                                                                                       Agnès Cabezas Horno


         6
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11