Page 5 - La Farga 332

Entrevista a Jordi Valentí

fet telefònicament en molts casos; i també el projecte
Apadrina un Avi, ara es farà per carteig (enviament de
cartes), en què estudiants d’ESO o de Batxillerat fan
visites a residències durant un curs. També tenim els
Grups d’Empoderament, bàsicament per dones en si-
tuació de molta precarietat que els falta un impuls per
tirar endavant i se’ls ofereix també cursos d’informàti-
ca; fem cursos de català a gent que no ha pogut entrar
a l’Escola d’adults o al Consorci; el Servei d’Intervenció
Educativa (SIE) de primària i secundària i el projecte
Fes Més de reforç acadèmic i tutoria per joves. I alguns
projectes relacionats amb les necessitats d’habitatge
que és un dels problemes principals.

-La pandèmia ha fet augmentar la gent que necessi-
ta els aliments del CDA? XX teníem barraques a Montjuïc o a Fontajau, i no ho
-Sí, és el que en diem les noves vulnerabilitats, gent veiem; ara la població més vulnerable és als nostres
que treballava amb economia submergida o que feien carrers, però tampoc ho veiem. Vivim en una bombolla,
temporada a l’estiu i aquest any no han pogut treballar. podem viure dos carrers més avall i no ser conscients
El CDA ja havia anat augmentant, des de fa molt temps de la pobresa que hi ha tan a prop. Situacions de molta
que ja es feien 6 torns, cinc matins i una tarda; però precarietat i amb l’angoixa de ser desnonats en qual-
ara s’ha hagut d’ampliar a 7 torns: es reparteixen ali- sevol moment, fins i tot a mitjans de juny hi ha hagut
ments cinc matins i dues tardes. En aquests moments desnonaments, quan tot just començàvem a sortir del
hi passen unes 1.102 famílies, i si sumem el total de confinament. Això també fa que algunes famílies bus-
les famílies que hi han passat durant l’any, segur que quin solució anant a altres llocs, a casa d’amics o fa-
acabarem desembre havent donat aliments al voltant miliars que els puguin acollir, i així no acaben d’arrelar
de 1.600 famílies. Aquest és l’exemple d’un projecte mai enlloc.
compartit, fruit d’un acord entre Càritas, el Banc dels
Aliments, el Consorci de Benestar, l’Ajuntament de -Quins programes teniu amb relació a aquests pro-
Salt, Diputació, Generalitat i la Caixa. Tothom hi té el blemes d’habitatge?
seu paper. Càritas hi posa la gestió i el personal, majo- Tenim en funcionament el projecte Pisos d’Acollida
ritàriament voluntariat. Temporal per la Inclusió de dones (PATI): dos pisos on
acollim dues famílies per pis, dones soles o mares amb
-Parlaves de problemes amb l’habitatge. criatures. No només és una estada temporal, sinó que
-L’habitatge és el principal problema de les persones hi ha un acompanyament. Es fan trobades setmanals
que atenem. La majoria tenen problemes habitacio- amb la tècnica per orientar-les professionalment, sobre
nals, o estan en pisos ocupats o sobre ocupats, sense formació, o organització de la llar. Són persones que
subministraments, moltes famílies sense aigua durant es troben en una situació molt complicada i necessi-
la pandèmia, connectats a la llum de manera molt pre- ten un trampolí, s’estan en aquests pisos un temps fins
cària. Aquesta situació per mi és el que en podríem que poden millorar la situació. I també portem a terme
dir el barraquisme del segle XXI. A mitjans del segle el projecte Llaços, un altre pis on allotgem persones
amb problema d’habitatge, però que no es troben en
una situació tan complicada, i no hi ha
aquest acompanyament tant estret.

-Com es podria sortir d’aquesta si-
tuació?
La complicació principal ve de la ma-
teixa llei d’estrangeria. Per regularit-
zar la situació has de dur mínim tres
anys d’empadronament, t’ha de fer un
contracte de treball mínim d’un any un
contractant solvent i has de demostrar
l’arrelament (dominar l’idioma, etc.).
Tot això resulta molt complicat, és el
que en podríem dir racisme instituci-
onal. Si hi hagués més facilitats per
accedir al món laboral, molta gent no
es trobaria en la situació que es tro-

5