Page 5 - La Farga 332
P. 5

Entrevista a Jordi Valentí



            fet telefònicament en molts casos; i també el projecte
            Apadrina un Avi, ara es farà per carteig (enviament de
            cartes), en què estudiants d’ESO o de Batxillerat fan
            visites a residències durant un curs. També tenim els
            Grups d’Empoderament, bàsicament per dones en si-
            tuació de molta precarietat que els falta un impuls per
            tirar endavant i se’ls ofereix també cursos d’informàti-
            ca; fem cursos de català a gent que no ha pogut entrar
            a l’Escola d’adults o al Consorci; el Servei d’Intervenció
            Educativa (SIE) de primària i secundària i el projecte
            Fes Més de reforç acadèmic i tutoria per joves. I alguns
            projectes relacionats  amb les necessitats d’habitatge
            que és un dels problemes principals.

            -La pandèmia ha fet augmentar la gent que necessi-
            ta els aliments del CDA?                           XX teníem barraques a Montjuïc o a Fontajau, i no ho
            -Sí, és el que en diem les noves vulnerabilitats, gent   veiem; ara la població més vulnerable és als nostres
            que treballava amb economia submergida   o que feien   carrers, però tampoc ho veiem. Vivim en una bombolla,
            temporada a l’estiu i aquest any no han pogut treballar.   podem viure dos carrers més avall i no ser conscients
            El CDA ja havia anat augmentant, des de fa molt temps   de la pobresa que hi ha tan a prop. Situacions de molta
            que ja es feien 6 torns, cinc matins i una tarda; però   precarietat i amb l’angoixa de ser desnonats en qual-
            ara s’ha hagut d’ampliar a 7 torns: es reparteixen ali-  sevol moment, fins i tot a mitjans de juny hi ha hagut
            ments cinc matins i dues tardes. En aquests moments   desnonaments, quan tot just començàvem a sortir del
            hi passen unes 1.102 famílies, i si sumem el total de   confinament. Això també fa que algunes famílies bus-
            les famílies que hi han passat durant l’any, segur que   quin solució anant a altres llocs, a casa d’amics o fa-
            acabarem desembre havent donat aliments al voltant   miliars que els puguin acollir, i així no acaben d’arrelar
            de  1.600  famílies. Aquest  és  l’exemple  d’un  projecte   mai enlloc.
            compartit, fruit d’un acord entre Càritas, el Banc dels
            Aliments,  el  Consorci  de  Benestar,  l’Ajuntament  de   -Quins programes teniu amb relació a aquests pro-
            Salt, Diputació, Generalitat i la Caixa. Tothom hi té el   blemes d’habitatge?
            seu paper. Càritas hi posa la gestió i el personal, majo-  Tenim  en  funcionament  el  projecte  Pisos  d’Acollida
            ritàriament voluntariat.                           Temporal per la Inclusió de dones (PATI): dos pisos on
                                                               acollim dues famílies per pis, dones soles o mares amb
            -Parlaves de problemes amb l’habitatge.            criatures. No només és una estada temporal, sinó que
            -L’habitatge és el principal problema de les persones   hi ha un acompanyament. Es fan trobades setmanals
            que atenem.  La  majoria tenen problemes habitacio-  amb la tècnica per orientar-les professionalment, sobre
            nals, o estan en pisos ocupats o sobre ocupats, sense   formació, o organització de la llar. Són persones que
            subministraments, moltes famílies sense aigua durant   es troben en una situació molt complicada i necessi-
            la pandèmia, connectats a la llum de manera molt pre-  ten un trampolí, s’estan en aquests pisos un temps fins
            cària. Aquesta  situació  per  mi  és  el  que  en  podríem   que poden millorar la situació. I també portem a terme
            dir el barraquisme del segle XXI. A mitjans del segle   el projecte Llaços, un altre pis on allotgem persones
                                                               amb problema d’habitatge, però que no es troben en
                                                                              una situació tan complicada, i no hi ha
                                                                              aquest acompanyament tant estret.

                                                                              -Com es podria sortir d’aquesta si-
                                                                              tuació?
                                                                              La complicació principal ve de la ma-
                                                                              teixa llei d’estrangeria. Per regularit-
                                                                              zar la situació has de dur mínim tres
                                                                              anys d’empadronament, t’ha de fer un
                                                                              contracte de treball mínim d’un any un
                                                                              contractant solvent i has de demostrar
                                                                              l’arrelament  (dominar l’idioma,  etc.).
                                                                              Tot això resulta molt complicat, és el
                                                                              que en podríem dir racisme instituci-
                                                                              onal. Si hi hagués més facilitats per
                                                                              accedir al món laboral, molta gent no
                                                                              es trobaria en la situació que es tro-

                                                                                                               5
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10