Page 5 - La Farga 321
P. 5

Entrevista a Noèlia Ruiz de Solidarios sin fronteras



            de refugiats, però que no poden sortir del país, és una  també l’augment del matrimoni infantil, sovint perquè
            situació molt trista i de molta misèria. Llavors repartim  algunes famílies ho veuen com una sortida perquè les
            menjar a famílies i també en dos camps de refugiats on  nenes tinguin amb la nova família el que ells no els po-
            també hi col·laborem donant aigua.                 den oferir; en fi, tot plegat és molt complicat. Per això,
            -El tema de l’aigua seria el segon projecte que te-  volíem fer alguna cosa que tingués a veure amb les
            niu?                                               nenes i l’educació. Una mestra d’allà ens va explicar
            -Sí, exactament. Hem instal·lat diferents dipòsits  en  que hi havia molt absentisme femení a les escoles. En
            camps de refugiats, en aquests moments tenim un to-  canvi, si als centres donaven alguna cosa per menjar,
            tal de 14 dipòsits de 2.000 litres d’aigua que reomplim  els pares sí que portaven les nenes a l’escola, perquè
            dues vegades per setmana, és a dir, que es dóna aigua  potser aquell és l’únic àpat del dia que fan... Per això
            a unes 4.000 persones, un total de 228.000 litres d’ai-  vam començar aquesta campanya d’esmorzars que in-
            gua potable al mes. L’aigua és molt important perquè  clou: una barra de pa, llet, una fruita fresca que varia
            arran de la guerra ha reaparegut el còlera, una malaltia  depèn de la temporada i disponibilitat del mercat (ta-
            que havia estat eradicada feia molts anys i que amb  ronja, plàtan, mango o magrana), i dos dies ou dur, dos
            la insalubritat de la guerra ha reaparegut.  Però estem  dies formatgets i un dia tonyina en llauna. Quan vam
            molt contentes perquè en els dos camps on actuem  començar faltaven a l’escola més de 100 nenes, ara hi
            han desaparegut els casos de còlera.               van totes!
            -Anem pel tercer projecte. En què consisteix?      -D’on us arriben els recursos, dius que bàsicament
            -El tercer projecte el vam començar a l’illa de Socotra,  donacions de particulars?
            que està a uns 300 km de la part continental. Allà no  -Sí,  sobretot  de particulars. El que ens ha funcionat
            reben la influència directa de la guerra, és a dir, que no  molt bé i jo no hi tenia gaire fe, és el Teaming. Es tracta
            els cauen bombes, però sí tots els efectes col·laterals,  d’una plataforma on els que s’hi apunten, els teamers,
            ja que és una illa que no té cultiu, que ho importa tot  paguen cadascú 1€ al mes. En el primer projecte Agua
            de la península. Però la situació s’agreuja terriblement  para Yemen hi col·laboren en aquests moments 1.522
            quan uns mesos més tard de l’inici de la guerra hi pas-  teamers, de tot arreu, Espanya i Europa. I és que qui
            sen dos ciclons i l’illa queda devastada. Així que deci-  pot dir que no pot estar-se d’un cafè al mes? Sabent
            dim també ajudar-los i en tres anys s’han reconstruït  que amb un euro estàs donant 133 litres d’aigua po-
            unes 128 cases on viuen unes 1.300 persones. Des de  table! Llavors  com que  aquest projecte  ha funcionat
            la ONG els hem pagat tot el material però els veïns hi  molt bé, hem obert també un teaming pel projecte De-
            han posat la mà d’obra. Ells són comunitaris, és a dir,  sayunos que alimentan y educan, pel que comentàvem
            que tots treballen per la comunitat, reconstrueixen una  dels esmorzars a les escoles de nenes. En aquest hi
            casa i després una altra i després una altra, etc. Aquí a  ha de moment 794 teamers. Això s’adiu molt amb la
            Socotra també hem executat la perforació i construcció  nostra filosofia, que es resumeix amb una frase molt
            de cinc pous, situats a les zones beduïnes on no hi ha  maca del Galeano: “mucha gente pequeña, en lugares
            aigua i que està facilitant aigua a unes 1.200 persones.  pequeños, haciendo cosas pequeñas, pueden cambiar
            -En només tres anys, déu ni do! Finalment el quart  el mundo”, i és així!
            projecte?                                          -Com es coordina la vostra feina en les circumstàn-
            -La misèria porta a situacions molt complicades  pel  cies tan difícils del país?
            que fa als menors: tràfic per òrgans, explotació sexual,  -El primer que fem és veure el preu del dòlar, que can-
                                                               via cada dia, i el preu dels aliments que també varia
                                                               cada setmana, per saber quants diners hem d’enviar.
                                                               Llavors la Faten va als supermercats que ja la coneixen
                                                               i preparen els paquets familiars que inclouen 10 quilos
                                                               d’arròs, 15 de farina blanca, 15 de farina vermella, 5 li-
                                                               tres d’oli, pasta de tahina, 30 ous, llegums, tonyina, etc.
                                                               Cada paquet ens costa una mitja de 72€, i en repartim
                                                               a 200 famílies. La preparació s’ha de fer de nit, i últi-
                                                               mament en els repartiments, el nostre equip ha d’anar
                                                               armat. Quan hi ha misèria  i gana  és habitual  que hi
                                                               pugui haver atracaments als camions de menjar i per
                                                               seguretat de la Faten i de la nostra gent s’ha de fer així.

                                                               -Per conèixer més la situació del Iemen, ens pots
                                                               fer una pinzellada d’on sorgeix el conflicte?
                                                               -Tot i ser un tema molt complex on hi intervenen molts
                                                               factors, en farem un breu resum. El Iemen es va uni-
                                                               ficar el 1990, un país que no s’hauria d’haver unificat
                                                               perquè eren dos països diferents. Durant la primavera


                                                                                                               5
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10