Page 7 - La Farga 320
P. 7

.
           col laboració                                                    Converses a mitja tarda (1)






                    ´ho dic de veritat, n’estic molt farta. Ara ni em mira, ni tan  de la teva néta?
                 Tsols em dóna el bon dia. Està enfadat... ja l’hi  passarà!   No me’n  parlis d’aquest, vaja perla, i deien que era jo la
                 No, no  penso firmar-li una hipoteca. Si no té ni un duro! Si  desconfiada i mentrestant, recordes, li va fer una criatura
                 el poc que guanya s’ho gasta tot cada mes, i ara vol que  i anava engreixant  la seva cartilla, sí, sí la seva. La que
                 jo li avali una hipoteca per comprar-se un pis, tu creus? A  hi figurava el seu nom i el de sa mare. I deien que jo era
                 l’edat que tinc!!! Són joves, sí, i la majoria de vegades, per  la desconfiada... mare de Déu., i mira que ja els avisava
                 no dir sempre, em vénen a veure, però, per interès, ja ho  que aquest noi no era “de fiar”, però clar, com que sóc una
                 sé. Ara, ara diu que s’ha enamorat i que vol un pis per anar  analfabeta i mal pensada!!! Mira’l ara, els va ben escurar
                 a viure amb la princeseta dels seus ulls. Com si ho veiés, al  la caixa i dies més tard vàrem descobrir que feia més d’un
                 cap de quatre dies no tindrà ni princeseta ni pis. Que n’és  any que l’empresa no pagava la seguretat social. Jo, mal-
                 d’innocent! És jove, molt jove! Passada la primera il·lusió,  pensada!!! Encara a hores d’ara estan pagant l’estafa del
                 d’aquí a un temps se separaran, com és lògic, i a la que  “parent”, i tot perquè els va enlluernar el currículum. Jo afir-
                 tinguin una criatureta, ella es quedarà amb l’habitatge, i ell  maria amb tota seguretat que tot era fals, fals com ell, com
                 a viure a ca sa mare... això ja ho veig a venir. Que una ja és  el seu somriure d’idiota, fals com els màsters que corren
                 gata vella i té les meves mans gastades de tant treballar.  últimament pel país veí... fals tot el que deia. Només una
                 Sí, ara està ofès. Jo sempre he mira’t d’ajudar, perquè per  cosa no va ser falsa, la criatura que esperava. I ara on és el
                 mi “La família és la família” Però ha arribat el moment de  “príncep blau”? El que tot ho feia bé? Doncs va emigrar cap
                 dir prou.                                         al Perú, i no només no paga cap pensió a la seva filla -la
                 -I els seus pares?”- li pregunto - “La seva mare no el pot  meva néta-, sinó que al  país del Machu-Pichu, també ha
                 avalar?                                           fet  una peruana petita, a aquesta sí que li pagarà la pensió,
                 No, perquè ja té un deute i hisenda li reclama no sé quants  per nassos, aquesta no li perdonarà ni un euro... temps al
                 calés, aleshores no pot fer cap crèdit, els bancs no li  temps. Ara està sec com un clau. Un dia el vaig trobar pel
                 deixen...i el pare és un dròpol, amb això ja t’ho he dit tot.  carrer, i amb el seu somriure d’idiota va dir que recorda
                 Són d’aquestes coses que una ja no hi entén res. M’he  molt els menjars que li feia, doncs jo prefereixo més no re-
                 passat la vida pagant. Bona gent, això sí, però inconsci-  cordar-lo aquest fill de... mira no dic paraulotes per respec-
                 ents, també. Només la iaia, és a dir, jo, té el dret d’admissió  te a la néta, però no me’n puc estar de dir-ho; és un cabró.
                 en els bancs, tothom la necessita, però alhora molesta. Em  -Parlem de la teva néta, tinc entès que és molt estudiosa?
                 voldrien com una iaia robot, ara firma aquí, ara paga allò.   La nena de ma filla petita, per sort, és un gínjol, no és per-
                 Jo, ja no puc més, t’ho dic de veritat! De què et penses que  què sigui ma néta, però és la més sensata. M’estima molt
                 em vénen tantes migranyes? Estic molt cremada. Molt.  i pateix per mi. Ja de petita tenia un sentiment de bondat
                 Saps què faig moltes vegades, me’n vaig a dormir i em  innat en ella. Va voler fer la comunió tant si com no, recordo
                 poso la tele per no pensar.                       que sa mare li deia – Ja et compraré regals però no m’ata-
                 -I la teva noia, la petita?                       balis-.- No, jo no vull regals, jo vull fer la comunió, vull anar
                 La noia, la  petita, ara va amb un altre “nòvio”, ja no sé  a missa. - Ella, ma filla, no ha sigut mai ni de missa ni de
                 per quin número va, bé, la qüestió és que vol portar-lo a  capellans, va deixar anar un renec... no vegis  com es va
                 casa. No, i NO. Ja en tinc prou de conèixer gent nova. Ara  posar la nena - Mare no diguis paraulotes, això és pecat!!!-
                 vull tranquil·litat, no vull fer llits de llençols arrugats. No vull  I tot seguit la nena de set anys tot mirant el cel deixà anar
                 trobar-me amb desconeguts pels passadissos de casa. No  – Déu meu, perdona a ma mare, perquè no sap el que diu-
                 vull calces a sota els mobles ni calçotets abandonats pels  En aquells moments tots els que la sentirem vàrem callar. I
                 racons de casa. No, he dit no. Que no m´ho demanin més.  ella, va fer la comunió.
                 A més, li vaig dir, el teu pare ronca, i quan va al lavabo la  De què se n’ha fet del noi dels gossos?
                 casa s’omple d’un tuf insuportable i l’home, bé ha d’anar al  Ah!, el  que li agradava la cacera. Vaja un altre, tot i que era
                 lavabo, no?  Ara, als seus setanta anys li he de dir que can-  bon noi. Un dia el va portar a casa i ens va explicar  (en un
                 viï d’hàbits, que quan tingui necessitats vagi al bar de sota?  moment de confessions) que tenia una filla de mesos... de
                 No, a més què hi faria un economista a casa meva? Sí, diu  mesos!!! Ah, i un altre petit detall, s’havia quedat sense pis.
                 que la seva parella actual és economista, i a mi “me la rebu-  Sense habitatge. I a on pensava anar a viure? Ah, a casa
                 fa”, estic molt escarmentada. Li vaig comentar, de què vols  meva!!! El més interessant del noi és que estimava molt els
                 que parlem amb aquest noi, de números? Ah, que jo no li  animals, cosa que a ella això la va enamorar, és clar, com
                 he de dir res, que quan ell arribi ens n’anem a dormir. Ah,  que és una bleda assolellada (però com pot dir que estima
                                          bé, o sigui que l’economista  els animals i anar a cacera? Ara resulta que matar i estimar
                                          ha d’estar sol a casa meva.  són sinònims!!!) Mira jo no hi entenc res! I heus aquí que,
                                          Mira no, jo ja no puc més.  uns dies més tard, es presenta a casa amb tres gossos.
                                          T’ho dic de veritat, això és  Aquell dia vaig tenir una pujada de pressió que em pensa-
                                          un trist viure. He aguantat  va que m’hi quedaria. A urgències encara “flipen”  -No, no
                                          amb  molta  paciència  les  he pres res doctor, li asseguro, jo no bec, no, cafè tampoc...
                                          seves parelles. Ja sé que la  Mira, t’ho dic de veritat, sempre he pensat que la família
                                          “família és la família, però jo  és la família i que el primer és la família, però ha arribat el
                                          ja no puc més.           moment de dir prou, n’estic molt farta, de veritat, molt.
                                          -De què se n’ha fet del pare                       Júlia Pujolràs Casadevall

                                                                                                                   7
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12