Page 8 - 316
P. 8

Pàgines viscudes amb Salvador Sunyer i Aimeric



                  ra que fa tres mesos del traspàs del bon amic i
              Amestre Salvador Sunyer i Aimeric, m’agradaria dir-
              hi la meva en honor i homenatge a la seva persona.
              Recordo  moltes coses brillants, entre elles  l’estiu de
              1959, en què a tres joves de Salt, Joan Maria Vilagran
              Puigdemont, Joan Canals Pigem i un servidor, que era
              el més jovencell de tots, en Salvador ens va convidar a
              can Dalmau de Domeny, a un sopar i reconeixement a
              Jordi Pujol Soley, que eren amics i que ell ja conside-
              rava profèticament el futur líder de Catalunya. Aquest
              esdeveniment s’havia de fer d’incògnit, ja que en Jordi
              Pujol estava desterrat a Girona i els seus moviments
              molt vigilats. El local estava atapeït i després de l’àpat
              hi va haver el seu enardit parlament, que ens va reafir-
              mar en la defensa de la llibertat de la nostra terra.  conduïa el cotxe de casa, en el qual hi anaven el mateix
              El dia abans de Sant Jordi de 1967 teníem previst fer   Salvador, amb en Fonsu i en Lluís Mateu. A l’arribar a la
              un recital poètic amb una selecció de versos de Salva-  plaça de Tetuán se’ns van fondre els fusibles del cotxe.
              dor Espriu, llavors en plena i fecunda vitalitat literària.   Ja ens vèiem vençuts, però sortosament els coneixe-
              En Salvador Espriu era per en Salvador Sunyer un mi-  ments tècnics d’en Fonsu van fer ressuscitar el cotxe i
              rall, tant en la vessant literària com en la nacionalista.   vam poder arribar, encara que molt just, al Romea.
              Aquest recital el va promoure la llavors bibliotecària   Darrerament, amb motiu del 90è aniversari d’en Salva-
              Maria Carme Bover, l’esposa d’en Salvador. El bo del   dor, l’any 2014, una colla de deixebles seus vam sug-
              cas és que mitja hora abans de la vetllada, el primer   gerir a l’Ajuntament de Salt celebrar “l’Any Sunyer”. Va
              tinent d’alcalde  de l’Ajuntament de Salt, visiblement   ser un any fecund i farcit de creativitat, com el propi
              “acollonido”, ens va dir que acabaven de comunicar-li   Mestre. Cal destacar-ne l’excel·lent col·laboració d’en
              des del Govern Civil de Girona que l’acte quedava sus-  Robert Fàbregas i d’en Joan Ribas, amb el suport dels
              pès. Davant d’això el recital es va haver d’ajornar “sine   Ajuntaments de Salt i Girona, la Planeta i la Casa de
              die”. Però no van passar gaires dies quan ens vam as-  Cultura Les Bernardes.
              sabentar que allò del Govern Civil no era cert.   Per evidenciar l’estret lligam entre els dos Salvadors,
              El 27 de juliol del mateix any, a la sala gran del primer   Espriu i Sunyer, a Salt el primer Institut porta el nom de
              pis de la rectoria, el grup de teatre “Estil”, més conegut   Salvador Espriu i el darrer el nom de Salvador Sunyer. I
              amb el nom de “La Pastera”, hi vam representar “La   potser com a anècdota de caire més personal i familiar,
              pell de brau”, del mateix Salvador Espriu, que va des-  remarcar que en Salvador Espriu va morir el mateix dia
              bordar totes les expectatives d’assistència: no hi cabia   en què es complien 25 anys de la mort del nostre pare,
              ni una agulla. Cal subratllar la fermesa i coratge del   el 22 de febrer de 1985.
              llavors rector de Salt Mn. Joan Riu, que ens va dir que   Han passat tres mesos sense en Salvador Sunyer, però
              aturaria, si convingués, la Guàrdia Civil, però que l’obra   la seva personalitat i la seva obra es van dilatant i prenent
              s’havia de representar.                           un relleu més gran, ja que són immortals. Amic i mestre
              Recordo també que en Salvador Sunyer ens va reco-  Salvador: gràcies per tot, encara que em quedi curt.
              manar vivament “Ronda de mort a Sinera”, obra teatral                        Miquel Casellas Casals
              que feien al vespre al teatre Romea de Barcelona. Jo              Defensor emèrit del Ciutadà a Salt.




























             8
   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13