Page 7 - 316
P. 7

.
           col laboració                                                                14 octubre de 2016






                    na melodia de l’ànima  sona i s’expressa mentre  Per què ens allunyem del que som? Per què ens des-
                 Ujo deixo relliscar l’eina sobre el paper. La música  humanitzem?
                 destapa els meus sentiments íntims i els fa ressorgir  Retornem a la vida, si us plau. Recuperem la natura i
                 amb una potència que m’aclapara. De la mateixa ma-  l’essència de les coses. Fem-ho pel bé de la terra, l’uni-
                 nera que la tardor es va fent realitat al nostre voltant  vers i pel futur dels nostres —i vostres— brots.
                 allargant la màgica nit i escurçant, lentament, la llum                      Robert Fàbregas Ripoll
                 del dia.
                 La tardor és un temps ben especial i meravellós si estàs
                 al costat del bosc. Llargament m’he queixat del divorci
                 entre els homes i la natura en aquests dies de la nostra
                 història. Aquesta separació és l’origen del desordre, del
                 nostre sentit de desorientació. No ens trobem còmodes
                 —encara que alguns creguin que sí— entre els prefa-
                 bricats, el ciment, el metall i els colors manufacturats
                 entre químics i falsedats.
                 Som resultat de ser natura i de viure entre les herbes
                 i els arbres del bosc. Hem de celebrar l’arribada dels
                 equinoccis, la caiguda de les fulles i la mort de la vege-
                 tació. I ho hem de fer perquè són l’energia dels brots
                 que vindran, del verd que s’escamparà quan hagi pas-
                 sat l’aclaparador refugi de l’hivern.



                                                                                               Pere “Peret”...

                     olts i molts anys de gran veïnatge -portes obertes a
                 Mtothom-, persona de coratge, optimista, emprene-
                 dor... amb records llunyans  d’aquella primera festa on
                 vàrem conèixer la teva estimada Fina...Pere, avui, dia
                 13 de setembre, quietament, amb un aire que escam-
                 pa la pau en els cors, ens has deixat “plantats” -sense
                 fer remor-,  com en els manerons dels teus horts, o
                 com en les caixes del florent planter de la teva era! Te
                 n’has anat a la vida de Déu  en qui ben confiaves amb
                 aquesta  teva expressió “fins que Déu vulgui!”. I ets la
                 persona que, probablement, ha assistit a més acomia-
                 daments de final de vida: agafaves el teu cotxe i, ben
                 ple, feies via cap allà on fos del nostre petit-gran país.
                 Tenim el record de moltes vivències al voltant d’aques-
                 ta immensa era de Can Maret, on hem ballat, menjat,
                 rigut, cantat, compartit...  aquest any també, tot i que
                 la salut feia figa... vares voler  que “…el tiempo pas-
                 sará...”. No et descuidaves de felicitar en l’onomàstica
                 dels veïns i t’acomiadaves amb “adéusiau i fins Nadal”.
                 I les visites a la mare centenària: t’asseies  i comença-
                 ves el reguitzell d’acudits que enxarxaves un darrere
                 l’altre i, entremig de cadascun,  esclafies amb aquella
                 rialla tan personal, tan característica, ben sonora,  però
                 sense estridències. Eres un pou de saviesa popular,
                 coneixies totes les vides d’abans del teu estimat i sem-
                 pre honorat  poble  de Salt, I, nosaltres,  els veïns, no
                 badem i mantindrem en els nostres cors la vida d’un
                 home savi, un home bo, un primer i segon pare, un avi
                 gros -de categoria superior-, un veí amb majúscula...
                 Pere, “Peret”... “quan arribis a dalt la carena...”


                                        Dolors Cabratosa Teixidor
                                     i tots els veïns del teu “Barri”


                                                                                                                   7
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12